Passa al contingut principal

Trench

Grup: Twenty One Pilots.

Data de publicació: 5 d’octubre de 2018.

Gèneres: Rap rock, indietrònica, rock electrònic, rock alternatiu, pop rock.

Durada: 56:04.

Productors: Tyler Joseph i Paul Meany.

Discogràfica: Fueled by Ramen.


Trench és el tercer àlbum d’estudi dels TØP (Twenty One Pilots) i el quart de la història del grup. És la continuació de Blurryface, un àlbum que té una història narrada a partir de les cançons que conté i que té com a protagonista el cantant del grup, Tyler Joseph. Aquesta segona part té lloc a Dema, un lloc imaginari on passen tots els successos que s’expliquen al llarg de l’àlbum. Aquesta mateixa tècnica la utilitza El mal querer, de Rosalía, que va sortir publicat un mes després de Trench, tot i que els TØP ja treballaven en aquest projecte des del 2015.

El disc conté la mateixa quantitat de cançons que el seu predecessor, Blurryface, catorze, cada una d’entre 3 i 5 minuts, a excepció de la cançó de rap Levitate, que dura 2 minuts i 25 segons, i Bandito i Chlorine, de 5 minuts i mig totes dues. Aquests tres temes no es fan ni molt ràpids ni molt lents. Levitate és una cançó molt moguda i entretinguda, mentre que Bandito té cors preciosos que tranquil·litzen i provoquen calma. Chlorine és la cançó més destacada a l’àlbum, la més ben rebuda a YouTube pel que fa al nombre de visualitzacions i una de les més estimades entre els fans. La resta del repertori és de la mateixa qualitat o fins i tot millor.

Les lletres estan a un altre nivell. Des de les típiques balades d’amor amb un ritme enganxós, com Smithereens, a metàfores de com Tyler Joseph compon utilitzant elements inversemblants, com Pet cheetah

Però això no és tot. Les lletres poden tenir més d’un significat: un de teòric, com els que he dit abans, o els que l’adapten al món que crea el compositor, com Nico and the Niners, que ens explica una mica aquest univers, així com el seu videoclip.

A vegades, les lletres poden ser un pèl confuses i no hi trobem el significat. Per aquesta raó, si volgués recomanar aquest disc a algú, li diria que comencés per Blurryface per veure a què s’enfronta i, de passada, entendre el Lore d’aquest món musical tan meravellós.

Esteban Ruiz, 3r D
Penjat per Ruben Cordero

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El menjar dels guanyadors del concurs de Nadal

Esmorzar per als guanyadors del concurs de Nadal Van fer aquest esmorzar a l’aula verda, on hi havia pastissos de xocolata i batuts Abans de començar les vacances de Nadal, tots els alumnes del centre van participar a un concurs. A primer i segon, van decorar les seves portes de classe, i a tercer, van grabar un petit vídeo sobre fi d’any. Quan es van anunciar els guanyadors, els van prometre un esmorzar especial. A principi de febrer, l’AMPA va proporcionar l’esperat menjar per als guanyadors d’aquest concurs. Van fer aquest esmorzar a l’aula verda, on hi havia pastissos de xocolata i batuts, entre altres coses. Als alumnes els hi va encantar i voldran repetir-ho per al Nadal següent. Rubén Cordero

Regreso al futuro

  Regreso al futuro Títol original: Back to the future . Director: Robert Zemeckis. Repartiment: Christopher Lloyd, Crispin Hellion Glover, Michael J. Fox, Lea Thompson, Claudia Wells. Any: 1985. Durada: 111 minuts. Gènere: Ciència-ficció. Regreso al futuro és una pel·lícula de ciència-ficció ambientada als anys vuitanta en què un estudiant té un amic, que és un científic que ha inventat una màquina del temps (un cotxe), i per accident viatja trenta anys enrere. Un cop allà, haurà de buscar el seu amic, que serà trenta anys més jove, per poder tornar a la seva època, als anys vuitanta. Crec que és una pel·lícula meravellosa i màgica, una de les més grans que s’ha fet mai. El guió és pràcticament perfecte, així com les interpretacions. En especial, la del protagonista de la pel·lícula, Michael J. Fox, un gran comediant que, amb la química que té amb els altres actors, aconsegueix que el film sigui un èxit. En canvi, els efectes especials es nota que no són gaire bons, però per a ...