Títol original: WandaVision.
Any de llançament: 2021.
País: Estats Units.
Direcció: Jac Schaeffer, Matt Shakman.
Guió: Jac Schaeffer, Gretchen Enders, Peter Cameron, Bobak Esfarjani, Chuck Hayward.
Música: Christophe Beck, Alex Kovacs.
Repartiment: Elizabeth Olsen, Paul Bettany, Teyonah Parris, Kathryn Hahn, Kat Dennings, Josh Stamberg, Randall Park.
Producció: Marvel Studios, Disney +.
Gènere: Comèdia, ciència-ficció, acció, sitcom, superherois.
La sèrie televisiva Bruixa Escarlata i Visió narra la història d’una parella de superherois que intenten fer una vida normal en un poble “normal”. Parodia sitcoms clàssiques dels anys 1950 fins als 2000 en nou intensos episodis que, al final, et deixen amb ganes de més. La sèrie es basa en alguns còmics de la Marvel i en pel·lícules anteriors d’aquest univers cinematogràfic, i segueix una cronologia i un ordre.
Mentre aquests dos éssers superpoderosos, Wanda Maximoff (Bruixa Escarlata) i Visió, viuen una vida idíl·lica en un poble perfecte, a l’altra banda de l’estat arriba un avís de gent desapareguda i una organització d’investigació acut al senyal. A partir d’aquí, es veu que la vida d’aquesta parella no és com sembla.
La sèrie em sembla bastant bona i original, i personalment m’ha agradat moltíssim, tant pel que fa al guió com a la imatge i el disseny, que varia molt visual i auditivament al llarg dels capítols, ja que, com he dit, imita sitcoms de molts anys diferents.
Aquesta successió d’episodis millora progressivament, ja que es van revelant coses amb les quals n’acabes entenent d’altres. Fa servir també el factor sorpresa i cada episodi és molt diferent de l’anterior, la qual cosa enganxa qualsevol a l’instant.
La innovació d’aquesta sèrie m’ha semblat interessant i m’ha agradat moltíssim. A més, el final de la primera temporada ha estat genial. Si hagués de posar-li una nota, seria un 8,5 sobre 10.
La sèrie em sembla bastant bona i original, i personalment m’ha agradat moltíssim, tant pel que fa al guió com a la imatge i el disseny, que varia molt visual i auditivament al llarg dels capítols, ja que, com he dit, imita sitcoms de molts anys diferents.
Aquesta successió d’episodis millora progressivament, ja que es van revelant coses amb les quals n’acabes entenent d’altres. Fa servir també el factor sorpresa i cada episodi és molt diferent de l’anterior, la qual cosa enganxa qualsevol a l’instant.
La innovació d’aquesta sèrie m’ha semblat interessant i m’ha agradat moltíssim. A més, el final de la primera temporada ha estat genial. Si hagués de posar-li una nota, seria un 8,5 sobre 10.
Ruben Cordero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada